L’església de Sant Miquel d’Alcanar, situada al cim d’una àmplia escalinata, és un edifici de dimensions considerables –44 m. de llargada, per 19 m. d’amplada i 16 d’alçada-, resultat de dues etapes constructives: la primera –de la qual ens queda la nau i el campanar– entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII, la segona –a la qual correspon la capçalera– els anys seixanta del segle XIX.

Aquesta església en va substituir una altra, documentada des de l’any 1363.

No es coneix cap document que ens parli de l’obra renaixentista de l’església ni del seu autor. No coneixem, per tant, qui la va construir ni en quin moment exacte es va començar o acabar.

Matamoros situa l’inici de la construcció de l’actual església en època del Rector Miquel Reverter, és a dir, entre 1568 i1606.

L’església de Sant Miquel d’Alcanar presenta uns trets estructurals i estilístics que en fan un exemple gairebé únic dins el context arquitectònic del segle XVI-XVII a Catalunya.

La seva bellesa és deguda bàsicament a la seva senzillesa i a la seva funcionalitat. La manca gairebé total d’elements decoratius tant a l’interior com a l’exterior fan de l’església d’Alcanar un edifici auster, però majestuós i imponent. Qui la va construir no va necessitar elements superflus per embellir-la. N’hi va haver prou amb el volum i la composició, que el constructor va saber compaginar perquè fos alhora un exemple de funcionalitat i un model de bellesa.

D’alguna manera, l’estètica respon a la mentalitat i a l’època que van inspirar edificis de línies tan senzilles i alhora tan boniques com l’Escorial.

A mitjan segle XIX l’arquitecte tortosí Jaume Ortega amplià l’església d’Alcanar amb una nova capçalera, seguint el projecte de 1862 de l’arquitecte tarragoní Ignasi Jordà i Arnalich.