A
3 quilòmetres d'Alcanar, a 7 de la N-340, en un petit tossal
està enclavada l'Ermita de la Mare de Déu del Remei.
Des de la plaça es pot contemplar el mar i els prats plantats
de tarongers, conreu dels canareus. Blau i verd, amb tota la gamma de
matissos, són els colors d'una immensa catifa estesa als peus
de l'Ermita, el tron que la pietat secular dels canareus ha aixecat
a la seua Patrona.
Situació
>>
Emplaçament
>>
No
hi ha documents que precisen la data de construcció de l'Ermita
que, amb tota probabilitat, es remunta a finals del segle XVI
o principis del XVII, ja que d'aquesta època són totes
les ermites dedicades a la Mare de Déu amb el títol o
advocació del Remei, molt freqüents al litoral mediterrani
i responent a la mateixa motivació.
Era
freqüent aleshores la pirateria morisca per les costes de llevant.
L'Ordre dels Trinitaris, dedicada a la redempció de captius,
va propagar la devoció a la Mare de Déu del Remei, la
seua Patrona. Però els trinitaris, dels quals va rebre Alcanar
aquesta benaurada devoció, s'establiren a Tortosa l'any 1579.
El
document més antic és el testament de Gabriel Reverter,
de l'any 1626, signat pel Notari d'Ulldecona, Francisco Martí,
que diu el següent: "item deixe y llegue per la fàbrica
e obra de nostra Senyora del remey de la present villa sinch lliures".
També Martorell a la "Historia de la antigua Hiberia",
publicada el mateix any 1626, menciona l'Ermita del Remei entre d'altres
de la comarca.
El
creuer, amb la cúpula i l'àbsis, és una ampliació
posterior del segle XVIII. D'aquesta època és també
l'espadanya i la campana que té gravada una imatge de la Verge
amb aquesta llegenda: "Mater Dei Remedii, ora pro nobis. Anno
1726".
El
Santuari és d'estil gòtic i barroc. És el
resultat de dues fases de construcció: la part més antiga,
la nau, coberta amb voltes de creueria, segueix encara la manera de
construir del gòtic. Té porta dovellada, contraforts exteriors
i coberta a dues vessants. Aquesta primera capella fou ampliada amb
un creuer i una cúpula peraltada sobre tambor d'estil barroc,
alhora que hom va afegir-li un petit campanar d'espadanya al cim de
la façana amb una campana. L'òcul que hi ha sobre la porta
pot ser d'aquesta segona etapa; potser també el vetust escut
heràldic de pedra representant tres canyes terrassades.
La
cúpula és de teules envernissades de diferents colors.
Al bell mig, a l'interior, hi penja un àngel de talla d'estil
barroc.
RETAULES
Tenia
la capella, abans de la guerra civil, distints retaules a més
del de l'altar major, segons conta el Canonge Matamoros. Varen ser tots
destruïts, igual que la imatge de la Mare de Déu. L'actual
retaule és una reproducció exacta de l'anterior, com es
pot constatar en velles fotografies que es conserven. Modernament ha
estat reformat el presbiteri, la base del retaule, les escales del cambril
i la messa de l'altar amb pedra i marbres.
Els
àngels pintats l'any 1974 a una i altra part del retaule oferint
fruits i flors a la Verge, i el plafó del cambril amb els caps
d'angelets són obra del pintor-escultor tortosí Àngel
Acosta. Els dos retaules del creuer estan dedicats al Crucificat
(mà esquerra) i a Sant Josep (mà dreta), treballats amb
fusta al taller de Cervera del Maestre per l'artista Xillida,
el qual va construir molts altars després de la guerra al bisbat
de Tortosa.
PINTURES
Són
interessants les pintures al fresc de l'àbsis i la cúpula,
obra del pintor tortosí Cerveto, de principis del segle
XX. La pintura de l'àbsis representa la coronació
de Maria, i la cúpula, dividida en galls, té pintades
set dones de l'Antic Testament que són considerades com a figures
bíbliques de Maria: Rebeca, Raquel, Rut, Esther, Judit, Jahel
i Abigail. Totes elles realitzaren alguna gesta extraordinària
a favor del seu poble, Israel. Maria, com a Mare del Crist, ha realitzat
la més gran de les gestes a favor de la Humanitat, donant-nos
el Salvador del món. A l'estiu de 1989 la Direcció General
del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya
va procedir a la restauració de les pintures, molt deteriorades
a causa del fum de les espelmes i de l'humitat.
LA
SAGRADA IMATGE
La
imatge de la Mare de Déu del Remei que es venera actualment
és de l'any 1939, de talla policromada, reproducció
de l'anterior, i també coberta amb el típic vestit acampanat
de tela. Es va escolpir als tallers d'Onda (Castelló) per l'escultor
Joan Bautista Folia, natural de Sant Jordi. Medeix 80 cm, i amb
el tron i la corona, 140 cm. És bonica, moreneta i, amb el seu
somriure, invita a la pregària espontània i confiada.
A la mà esquerra té al Nen Jesús, i a la
dreta, un ramet de flors.
Va
ser rebuda a la plaça Major el 7 d'octubre de 1939 amb
gran solemnitat, i el poble d'Alcanar, reunit en massa, va fer la promesa
de celebrar les Festes Quinquennals.
