ACOMIADAMENT 08-09-07
Mossèn Joan Ferrer Guarch

I- Queda molt lluny aquell 12 de juliol de 1972 en el que venia a Alcanar com a Rector de la Parròquia. Han passat 35 anys. Llavors sols en tenia 39, per tant, pràcticament, he passat a Alcanar la meitat de la meva vida, i més del doble dels anys de ministeri exercit en tots els altres pobles.

És natural que Alcanar, la gent d' Alcanar hagin calat molt profundament en la meva vida i hagin deixat una empremta inesborrable i, sens dubte, entranyable.

Els anys no passen en va. Van acumulant pes i cansament físic i moral. Sento la necessitat de deixar la responsabilitat que comporta el ser Rector d'una Parròquia amb múltiples activitats ministerials i pastorals com ho és la Parròquia d' Alcanar. Però tot acabament, tot acomiadament entranya sentiments d'enyorança, de nostàlgia per totes aquelles coses que queden enrera.

Costa deixar activitats fetes amb molta il·lusió i esperança, buscant la formació i el creixement humà i cristià de les persones: xiquets, adolescents, joves i grans.

II- Aquestes activitats han fet entranyables uns llocs que les han fet possibles: el Convent, la mateixa església parroquial, l'Ermita del Remei.

1) En una de les portes del Convent està la placa amb el rètol: "Centre de Pastoral Parroquial.", en l'altra porta aquest altre rètol: "Càritas Parroquial". Dos punts claus de referència en la pastoral de la Comunitat. El Convent ha fet possible la catequesi a distints nivells; les reunions de formació d'adolescents i joves, la programació d'activitats, destacant les dels campaments, portant al M.P.J., en certes etapes, a una gran vitalitat, essent un referent per a la resta de la Diòcesi.

També s'han tingut en ell cursets i conferències diverses, i gràcies a ell, en els darrers anys s'han pogut ampliar els serveis de Caritas, l'altre punt fonamental en la vida i en la pastoral de tota comunitat cristiana. Millor servei, més adequat a la nova realitat de la immigració, més persones voluntàries vivint i fent realitat la caritat en casos i persones concretes.

Recordo perfectament, algú del més grans ho podeu recordar també, els molts problemes que vaig tenir sobre el Convent des del mateix dia d'arribar a Alcanar, i els molts maldecaps i sofriments que em van portar. Estic content d'haver tingut la tenacitat i fortalesa en defensar un dret de la Parròquia, i més ara mirant els molts fruits que ha donat al llarg d' aquests anys.

2) L'església Parroquial és l' altre lloc entranyable. Per dos motius. Perquè crec que vam portar a cap una molt digna i necessària restauració en neteja de pedres, pintura, instal·lació elèctrica, bancs i altars. El cost elevat de les obres va fer necessari un gran sacrifici econòmic. Anteriorment, s'havia restaurat el campanar i tot l'exterior de l'edifici.

Entranyable, sobretot, perquè en ella he exercit lo essencial del ministeri sacerdotal: la celebració i administració del Sagraments, especialment l'Eucaristia, font i sima de tots ells i de la mateixa vida cristiana. Més de 15.000 Eucaristies, en total, destacant l'Eucaristia Dominical que és l'ànima i motor de la vida comunitària i de cada cristià en particular. Més de 1.500 Eucaristies d'enterraments, tractant de viure i compartir el dol de les famílies, ajudant a viure la fe i l' esperança cristiana en aquests moments tant sentits en que tenim que acomiadar a les persones estimades.

3) I, finalment, com a lloc que ha marcat la meva vida a Alcanar, està l'Ermita de la Mare de Déu del Remei.. Fa algun temps, una Revista del poble em preguntava sobre el meu racó preferit d' Alcanar, i llavors escrivia: En són molts, però el més entranyable, ple, a la vegada, de racons bells i deliciosos que emplenen l'esperit de pau, els ulls de plaer i faciliten el descans corporal, ha estat l'Ermita del Remei. Identificant-me totalment amb el que diu l'Himne: "A vostres peus, oh Verge del Remei, que hi fa de bon estar" i amb el que també diu el Canonge Matamoros: "Que n'és d'hermosa l'Ermita de la Verge del Remei".

El conjunt de l'Ermita, tantes vegades pintat o fotografiat, el seu emplaçament, la visió panoràmica que ofereix, la devoció sincera i profunda del poble a la Verge em van captivar des de bon començament, havent dedicat al cultiu i vivència d'aquesta devoció, a la conservació i millora de l'Ermita, tan pel que fa l'interior com als exteriors, gran part de la meva vida i de les meves il·lusions

Aquest racó privilegiat d' Alcanar, apreciat per canareus i casencs, admirat i envejat per visitants, tindrà sempre el seu racó especial en la meva vida i el meu cor

El tres llibrets publicats sobre aquests llocs més importants de la Parròquia, per una part, m'excusen de fer una relació de les obres i millores realitzades en cada u d'ells, i, per altra part, em donen la satisfacció de pensar que, per mig d'ells, continuaré present d'alguna manera en la vida d' Alcanar per allò de que "escripta manent"., els escrits permaneixen i fan un servei a la historia dels pobles.

III- Naturalment, perquè més importants que els llocs són les persones, costa deixar més a les persones que als llocs. Des d'aquelles persones amb les quals he tingut una relació normal de convivència i veïnatge, fins a aquelles amb les quals la relació i la convivència ha estat més personal, intensa i profunda: Catequistes, grups del Moviment de joves i adults, monitors de campaments, Juntes del Remei...
Amb tots vosaltres he compartit inquietuds, treball i activitats, buscant noves iniciatives per tal de fer més efectiva la pastoral parroquial en les múltiples i diverses facetes que abasta i fer de la Parròquia una comunitat viva i evangelitzadora.

Penso en els campaments en els quals tants de vosaltres heu estat implicats com a acampats, primer, i com a catequistes i monitors, després. Penso que per a molts de vosaltres, els campaments, i en general el Moviment de Joves, ha segut un mitjà que us ha ajudat a fer camí, acompanyant-vos en el creixement humà i en la maduració de la vostra fe. Darrerament, el Moviment d'adults ha vingut a completar aquest procés continuat i sense interrupció que té l'origen en la mateixa catequesi de precomunió.

Junt a l'activitat tan encomiable de Caritas, podem mencionar la consciència missionera de la nostra comunitat i la inquietud social inherent. Entre les moltes necessitats econòmiques per afrontar les obres de conservació dels edificis, mai hem oblidat els problemes del Tercer Món, col·laborant amb Mans Unides, el Domund o portant a cap projectes parroquials en Ciudad Bolívar.

IV- Al finalitzar el meu ministeri pastoral, des d'una mirada projectada sobre aquests 35 anys a Alcanar, tinc que donar gràcies a Déu per moltes coses. Ell ha mantingut viva i actual la seva crida, m'ha ajudat a mantenir-me fidel en la resposta, a superar moments crítics i difícils, integrant-los en el camí del seu seguiments, recordant les seves paraules: "qui vulgui seguir-me que carregui la seva creu.. "

Tinc que donar gracies a Déu per tants col·laboradors que s'han sentit responsables, des de la seva fe, de la pastoral parroquial. Encara que és Déu el que dóna el creixement, heu segut molts que heu treballat en sembrar, plantar i regar perquè donés molt de fruit. Com a Rector, la meva missió era la d'animar, discernir i coordinar. No sempre fàcil quan s'ha de comptar amb moltes opinions i criteris, a vegades enfrontats. Segur que no sempre he encertat, però no em preocupa massa perquè en tot moment he actuat amb bona voluntat.

En altres ocasions he manifestat el meu agraïment molt especial als 8 Vicaris que, al llarg dels 35 anys han compartit il·lusió sacerdotal i treball pastoral en esta comunitat d' Alcanar. Tots compten en la configuració de la comunitat en aquests anys, en la pastoral i en la vida cristiana de moltes persones, en particular.

Gracies als membres de les distints Juntes del Remei. No solament heu segut els assessors sinó els autors i impulsors de les moltes iniciatives per conservar, restaurar i millorar l'Ermita. Qui l'ha vista i qui la veu, la nostra Ermita del Remei! Tots n'estem contents.

Gracies als Catequistes que heu anat fent una tasca de sembra, callada, humil i pacient, però d'una gran importància, en xiquets i adolescents. Teniu alegries i moments de frustració i desànim, i teniu que pensar moltes vegades que és Déu el que dóna el creixement.

Gracies als grups dels Moviments de Joves i Adults. Les innumerables hores de reunions d'estudi i reflexió m'han ajudat a cuidar i actualitzar la pròpia formació i mantenir despert l' esperit sacerdotal i apostòlic. Heu sigut vosaltres els agents de tantes i tantes activitats pastorals a la parròquia. Heu posat caliu i vida a les celebracions. Heu estat l' anima de la parròquia.

Gracies a tots els que, d'alguna manera, m'heu manifestat la vostra estima i amistat. En ella he trobat força estímul i il·lusió per viure en tot moment el meu ministeri. !Que important és l'estima per a que un se senti valorat en lo que és i en lo que fa! Mai m'ha faltat.

Sóc conscient que deixo bons amics i ho valoro degudament. Tal vegada, per temperament, no sóc massa expressiu i efusiu en els meus afectes i sentiments, i això em fa pensar que, per la mateixa raó, alguns de vosaltres tampoc heu tingut la necessitat d'expressar externament l'afecte que sentiu interiorment. Gràcies també igualment.

V- Estem celebrant l'Eucaristia, acció de gracies a Déu per tot el seu amor manifestat en J.C. L'hem començat, com sempre, demanant perdó a Déu i els germans perquè no sempre som conseqüents en la nostra vida. En aquesta gratitud que avui, al finalitzar 35 anys de ministeri, expresso a Déu i a vosaltres, vull també demanar perdó per aquells moments i en aquelles coses que no he estat exemple i testimoni, com teniu dret a esperar. Per la meva part no tinc res a perdonar perquè considero que la vostra estima compensa amb escreix els petits disgustos que comporta en sí tota convivència.

Acabo com he començat: Costa deixar llocs, activitats i persones estimades. Encara que arriba un moment en que es desitja el descans, costa acceptar l' etapa de la vida en la que van tancant-se portes com a conseqüència del mateix procés vital.

La jubilació comporta, generalment, un perill: el no sentir-se útil. De joves no sols ens sentim útils, sinó a vegades necessaris i imprescindibles. Per això s'aconsella als jubilats el buscar alguna ocupació, entreteniment o petit servei que doni il·lusió al despertar de cada dia. Però els cristians tenim en la FE una força encara més gran per a donar sentit i contingut a totes les etapes, moments i circumstàncies de la vida. No tot són portes que es tanquen, sinó que d'altres noves se n'obren deixant entrar una llum més clara per comprendre millor el projecte de Déu sobre la nostra vida. És una oportunitat per enriquir-se espiritualment, per a pregar i estimar, per donar-se compte més fàcilment, al debilitar-se tot lo humà que envolta la nostra vida, que aquesta ha estat sempre i continua estant en les mans amoroses de Déu, i que la veritable Porta de la Vida és el mateix Crist. Aquesta sempre esta oberta..

Entre cristians sempre és més fàcil dir-se adéu, perquè és dir-se arreveure. Arreveure en la pregària, sobretot, en l'Eucaristia del diumenge. Estiguem on estiguem, sempre és al voltant de la mateixa taula que ens apleguem, i no hi ha amistat, presència i unió més forta que la que ens ve de la fe en C..